Què ens diu l'enquesta D4SME de l'OCDE de 2026
L'enquesta D4SME de l'OCDE de 2026 proporciona una base d'evidència útil per entendre com les petites i mitjanes empreses s'apropen a la digitalització i la intel·ligència artificial. A partir de les respostes de més de 2.000 PIMES en dotze països de l'OCDE, l'estudi mostra que l'adopció d'eines d'IA augmenta ràpidament, especialment a través de productes comercials que requereixen poc o cap desenvolupament personalitzat. Al mateix temps, l'OCDE posa l'accent en una distinció important entre l'accés a la tecnologia i la integració efectiva. Moltes empreses estan experimentant amb IA, però l'ús estratègic, dirigit i segur dins de les operacions normals segueix sent desigual.
Aquesta distinció hauria de ser fonamental per a la presa de decisions de PIME. És relativament fàcil per a un empleat obrir una eina d'IA generativa i utilitzar-la per preparar un esborrany de correu electrònic, resumir un document o produir idees de màrqueting. És molt més difícil convertir aquesta activitat en un procés empresarial fiable que es regeixi, es repeteixi i sigui útil. El valor de l'enquesta de l'OCDE rau a demostrar que el veritable repte ja no és simplement si PIMES pot obtenir tecnologia d'IA; és si posseeixen el temps, les habilitats, el govern i la disciplina de processos necessaris per utilitzar-lo bé.
L'eficiència i el creixement segueixen sent les principals motivacions
L'OCDE troba que l'eficiència i el creixement continuen sent una de les principals motivacions per a la digitalització de PIME. Això no és sorprenent. Les petites organitzacions operen amb una capacitat administrativa limitada, de manera que les tecnologies que redueixen el treball repetitiu poden tenir un efecte immediat en la productivitat. Tanmateix, la direcció s'ha de resistir a mesurar l'èxit únicament pel nombre d'eines d'IA que s'utilitzen. Una avaluació més significativa pregunta si una aplicació concreta redueix el temps del personal, millora la qualitat del servei al client, augmenta la conversió, escurça els temps de resposta o permet a l'organització gestionar un volum més gran sense un augment proporcional del cost.
El creixement introdueix un altre problema de gestió. El màrqueting digital, l'automatització i la IA poden generar més consultes i augmentar la velocitat d'adquisició de clients, però la resta del negoci ha de ser capaç d'absorbir la demanda addicional. Una empresa que dobli el seu volum d'oportunitats sense millorar la qualificació, el compliment o el seguiment pot simplement crear més pressió administrativa. Per tant, l'estratègia digital ha de connectar l'adquisició de clients amb la capacitat operativa. Les eines de creixement s'han d'avaluar juntament amb els sistemes que gestionen les comandes, donen suport als clients, recapten els pagaments i mantenen registres.
Les habilitats, el temps i el manteniment són limitacions pràctiques
L'OCDE destaca les mancances d'habilitats, les limitacions de temps i els costos de manteniment com a barreres persistents. Aquestes troballes són especialment rellevants perquè expliquen per què les eines digitals aparentment econòmiques poden fallar. Una subscripció pot costar només una quantitat modesta cada mes, però el personal encara necessita temps per conèixer el producte, adaptar els fluxos de treball, mantenir la informació i supervisar els resultats. Una eina mal entesa pot crear més treball del que elimina.
Per aquest motiu, PIMES hauria d'avaluar els productes digitals amb un conjunt breu de preguntes pràctiques. Quin problema concret resol l'eina? A quines dades accedeix? Quanta formació es requereix? Es pot exportar informació si després l'empresa canvia de proveïdor? Qui mantindrà el procés? Què passa si el proveïdor canvia el preu o el servei? Aquestes són preguntes de gestió més que preguntes tècniques, i ajuden a evitar que una petita organització depengui d'un programari que no ha demostrat un valor comercial clar.
El desenvolupament d'habilitats també hauria de ser més ampli que la formació de plataformes. Els empleats han d'entendre com estructurar les tasques per a la IA, com verificar els resultats importants i com reconèixer quan no s'ha de confiar en un sistema. Els gestors han d'entendre les implicacions per a la privadesa, la responsabilitat, la seguretat de les dades i el disseny del flux de treball. Aquestes capacitats es poden transferir entre eines i, per tant, són més valuoses que aprendre la interfície d'un producte que pot canviar en uns mesos.
La ciberseguretat i el govern formen part de la maduresa digital
L'enquesta D4SME també identifica la ciberseguretat com un repte important. Això és especialment important perquè una major adopció digital amplia el nombre de comptes, dispositius, proveïdors i fluxos de dades dels quals depèn el negoci. Els PIMES sovint no tenen personal de seguretat dedicat, però encara poden establir controls bàsics forts. L'autenticació multifactorial, les còpies de seguretat segures, la gestió d'accés disciplinada, la consciència del personal i els procediments clars per informar d'activitats sospitoses redueixen substancialment els riscos habituals. L'adopció de la IA s'hauria d'afegir a aquests controls en lloc de gestionar-la per separat.
Una política simple d'IA pot ser proporcionada i eficaç. Ha d'identificar les eines aprovades, definir la informació que no s'ha d'introduir als sistemes públics, requerir la verificació de resultats importants i especificar quins usos d'alt impacte requereixen l'aprovació humana. Les aplicacions més avançades, com ara els agents d'IA amb accés al correu electrònic, fitxers o programari empresarial, s'han d'introduir gradualment i amb permisos limitats. El fet que la tecnologia pugui actuar no vol dir que se li hagi de donar una autoritat sense restriccions.
Un model d'adopció pràctic per a PIMES
Les conclusions de l'OCDE donen suport a un enfocament per etapes. La primera etapa és l'alfabetització: entendre què pot fer la IA, on no és fiable i com utilitzar-la de manera segura. La segona etapa és l'assistència: utilitzar la IA per donar suport a la redacció, la investigació, l'anàlisi i altres tasques de baix risc. La tercera etapa és la integració del flux de treball: convertir l'ús satisfactori en processos documentats i repetibles. La quarta etapa és l'automatització controlada, on els passos seleccionats es connecten a altres sistemes i els permisos només s'amplien després que el procés hagi demostrat ser fiable.
No totes les organitzacions han d'arribar a la quarta etapa en totes les àrees. En molts casos, l'assistència senzilla crea la major part del valor disponible. L'objectiu no ha de ser una automatització màxima, sinó una automatització adequada. Una petita empresa hauria de mantenir la implicació humana sempre que la qualitat de la relació, el judici o la conseqüència d'un error faci que aquesta implicació sigui valuosa.
Per tant, el missatge més ampli de l'enquesta D4SME de 2026 és encoratjador. Els PIMES no estan exclosos dels beneficis de la intel·ligència artificial perquè no tenen grans pressupostos tecnològics. Les eines disponibles han fet que les capacitats sofisticades siguin àmpliament accessibles. La diferència competitiva vindrà cada cop més de la capacitat d'integrar aquestes eines en un treball ben gestionat. Les empreses que desenvolupen les habilitats del personal, mantenen pràctiques d'informació sòlides i mesuren els resultats estaran millor posicionades que les que acumulen tecnologia sense un model operatiu clar.
Font
OCDE (2026), Potenciar PIMES a l'era de la IA: l'enquesta D4SME de l'OCDE de 2026, OECD PIME and Entrepreneurship Papers, núm. 78. L'OCDE assenyala que la seva mostra no és representativa, per la qual cosa les troballes s'han d'interpretar com una evidència sobre PIMES participant més que com una estimació estadísticament representativa de totes les PIMES. Mireu la publicació de l'OCDE.