Vaig anar al campus de Mona de la Universitat de les Índies Occidentals a Jamaica l'any 1968 amb un programa Servir i aprendre amb l'Administració de Desenvolupament a l'estranger del Regne Unit.
Els britànics van envair Anguilla el març de 1969 amb 200 paracaigudistes, on un líder local, Ronald Webster, intentava separar-se de la recentment independent St Kitts-Nevis-Anguilla per crear un país amb 6.000 habitants. O tornar a ser una colònia britànica. La bandera rebel era la Union Jack. Els líders de St Kitts havien donat una puntada de peu a Anguilla com un gat perdut. Em vaig unir a una ocupació estudiantil de l'Alta Comissió Britànica de Kingston per protestar contra l'ús de paracaigudistes per fer front a això.
Vam confiscar la central de telefonia mòbil a la recepcionista. Ens vam asseure a terra esperant l'esquadra antiavalots de Jamaica. La porta es va obrir de cop. Va entrar una senyora amb una gran safata de te. "Ara qui s'ho porta amb", va dir, "i qui s'ho porta sense". Totalment desarmada pel te, la revolució va acabar. Millor que els paracaigudistes.
A Alícia i el país de les meravelles, l'Alícia va trobar una ampolla que deia "Beveu-me", i la va fer cada cop més petita, o més i més gran. Però al Carib les coses només semblaven fer-se més i més petites en relació amb les que es feien cada cop més grans.
Cada cop que els països del Carib intentaven fer una agrupació més gran, sempre n'hi havia un altre recolzat pels Estats Units que era molt més gran. Així, les illes del Carib oriental (Barlovento i Sotavent) i després CARICOM, incloent Jamaica, Barbados, Trinitat i Tobago i Guyana, sempre estaven jugant al dia.
Quan el Regne Unit es va unir al "Mercat Comú", es va establir la Convenció de Lomé, o acord d'Àfrica, Carib i Pacífic (ACP) per vincular els interessos britànics a l'estranger amb la Comunitat Econòmica Europea. Sense incloure Àsia, on els enllaços de la Commonwealth britànica eren massa grans per ser empasats per Brussel·les. Encara no!
Així és com les illes més petites del Carib i el Pacífic es van enganxar a enllaços francesos i britànics més grans amb Àfrica. Per als països del Carib, la Convenció de Lomé era un acord neocolonial però paternalista que abastava l'ajuda, el comerç i la cooperació política. No va ser fantàstic, però va ser millor que una puntada de peu a les dents. Al Carib el peix gros sempre menjava el peix petit, i el peix petit es menjava fang.
Ara amb Europa al seu costat els plàtans del Carib d'importació britànica! podria protegir-se dels plàtans en dòlars més barats de la República Dominicana, Colòmbia i Panamà. Durant un temps.
La UE va necessitar fins a finals del segle XX per acabar amb aquest llegat colonial francòfon-anglòfon i reunir els instruments d'ajuda i comerç de la UE en un sol sistema global, incloent Àsia i Amèrica Llatina, i acabar amb l'Acord ACP. Aleshores els plàtans britànics van haver de competir amb tots els altres plàtans.
L'ACP va ser una alternativa a les successives associacions de lliure comerç dirigides pels Estats Units de l'hemisferi occidental. Els països del Carib es van beneficiar de tots dos. Però les limitacions comercials eren dolorosamente evidents. Primer de tot mida, com Alícia al país de les meravelles. En segon lloc, sovint economies oligopolistiques dominades per King Bananas, King Sugar i King Tourism.
Al Carib, com a Àfrica, molts països tenien reserves sobre els nous acords de cooperació regional post-Lomé entre ells i la UE. Els components de l'ACP ara se sentien més petits. La UE semblava més gran. Semblava dividir i governar. El joc de pilota també va canviar. L'enfocament del lliure comerç es va traslladar a donar suport al desenvolupament ràpid per tal d'entrar en la inversió i els serveis financers.
A la propera ronda de nous acords de lliure comerç del Regne Unit després del Brexit pot el Regne Unit fer-ho millor que la UE? Reduint les tarifes, reduint les barreres no aranzelàries, ajudant de manera agressiva els socis a superar les barreres i facilitant el moviment de persones, capital i inversió. Els mercats del Carib no són grans. Però potser moltes petites ofertes amistoses podrien ser un gran problema per al Regne Unit i el Carib.
@ Terry Lacey
05.09.2020
0 comentaris