Fa dècades, amb aquell crit un grup de petits agricultors va reclamar al congrés de la UNCTAD que la comunitat internacional havia d'obrir els ulls i percebre els danys causats per la seva política d'ajuda als països en desenvolupament. Aquesta política es basava en la concessió de préstecs en condicions favorables per donar suport al subministrament de matèries primeres d'aquests països a les empreses del primer món. En realitat, aquest finançament difícilment va ser reemborsable per les economies febles i s'acumulava sense pagar fins que va arribar a un nivell en què el deute va ser perdonat pels països o renegociat a molt llarg termini, convertint-se de fet en una forma moderna de colonització.
No obstant això, malgrat les grans sumes implicades, l'esquema no va donar solucions efectives als problemes dels països proveïdors, més necessitats d'una implementació autèntica d'economies de mercat que no pas de més injeccions de fons que, a la pràctica, van ajudar a les grans multinacionals a mantenir viu un mercat de productes bàsics molt rendible.
L'opinió pública va tardar anys a adonar-se que s'havia de fer alguna cosa per aturar la roda i canviar el plantejament del problema, recordant el manament bíblic “no li dones peix, ensenya-li a pescar”.
Va ser una agència pública holandesa, Solidaridad, qui va llançar per primera vegada un producte etiquetat com “Comerç Just” informant als consumidors del primer món que aquest producte –el cafè mexicà Max Havelaar– va ser adquirit a una associació de petits productors gestionats sota criteris democràtics i comercialitzats segons els estàndards de Comerç Just, és a dir. pagant als productors un preu mínim que cobreixi els seus costos de producció i garanteixi una certa rendibilitat.
No va ser casual que el primer producte de "Comerç Just" fos el cafè, ja que aquest producte complia una sèrie de requisits que el convertien en l'article ideal per al llançament de la iniciativa: els consumidors es troben al primer món, de fet, el continent més gran consumidor de cafè del món és Europa, tot i que el produeixen milions de petits agricultors que viuen a Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia, la majoria en condicions molt pobres; es considera un article de luxe, fàcil d'etiquetar i adreçat a consumidors de gamma alta que, fins a cert punt, són conscients de la necessitat d'ajudar els països més pobres en el seu desenvolupament.
En l'actualitat, el nombre d'iniciatives ha crescut notablement, arribant no només al cultiu de determinats productes sinó que abasten aspectes com la protecció del medi ambient, el desenvolupament sostenible dels boscos tropicals, l'ús adequat dels recursos hídrics i/o el turisme sostenible.
En adherir-se a aquestes iniciatives, les agències multilaterals, els governs, les ONG i les empreses d'importació/exportació es comprometen a respectar en les seves transaccions comercials un conjunt de normes establertes, que estableixen des de la prohibició de l'ús o el comerç de béns produïts per mà d'obra subjecta, a condicions de treball properes a l'esclavitud, a fixar un preu just que permeti la sostenibilitat de l'activitat productiva al país en desenvolupament donant suport a la seva integració al mercat internacional.
D'altra banda, per etiquetar un article o un servei com a producte de Comerç Just, l'empresa està accedint al mercat amb un avantatge competitiu, ja que implica respecte a valors que el fan més atractiu per als possibles compradors. Quan el consumidor tria de les prestatgeries del supermercat un producte etiquetat com adherit a alguna d'aquestes iniciatives, encara que el seu preu pugui ser substancialment superior al d'aquells productes similars, és conscient que la seva contribució ajudarà al desenvolupament dels països productors i dels seus habitants, millorant les seves condicions de vida, promoure el benestar social i lluitar contra les injustícies del comerç convencional.
Adherir-se a aquestes iniciatives té avantatges per a tots els actors del mercat: productors, associacions de compres, consumidors, etc., però també per als bancs que financen aquestes operacions, perquè el fet que hi hagi entitats que atorguen els certificats requerits i realitzin auditories periòdiques per garantir el compliment de les normes, permet als bancs una millor comprensió de les operacions comercials dels seus clients.
Carlos
0 comentaris