Si preguntes a un banquer, un exportador, un especialista en assegurances de càrrega internacional, un transportista o un transitari, quin és el problema més gran a l'hora de tractar amb crèdits documentaris, el més probable és que els sentiu dir a l'uníson: "discrepàncies".
Sí, sembla que tots reconeixem que l'elevat nombre de presentacions discrepants sota crèdits documentaris és un problema greu. Comporta retards, augment del cost i fins i tot pot provocar la denegació del pagament. Aleshores, el beneficiari sent que realment no es "beneficia" tant de l'ús de l'instrument i la seva frustració s'estén per tota la indústria.
Tanmateix, és un problema del crèdit documentari com a tal? O és més aviat el del propi exportador que no pot presentar els documents que compleixen?
Com a conferenciant i consultor internacional freqüent, estic convençut que, en gran mesura, els mateixos exportadors també en tenen la culpa. Molts d'ells no presten prou atenció als termes i condicions del contracte de compravenda que inclou la condició de pagament, és a dir, el pagament mitjançant el crèdit documentari. Quan se'ls aconsella el crèdit, poques vegades el llegeixen amb atenció i insisteixen a canviar condicions incorrectes o vagues. I finalment, no s'asseguren que els documents compleixin les condicions del crèdit en el moment de la seva presentació.
Sens dubte, els banquers també hem d'admetre sincerament que tenim alguna culpa a nosaltres. Sembla que, de tant en tant, no estem d'acord entre nosaltres si un document és discrepant o no. En part és causada per la manca d'educació i comprensió.
En segon lloc, molts problemes i problemes relacionats amb la presentació de documents es podrien evitar fàcilment invertint el temps i l'energia adequats a l'hora d'emetre els crèdits! Molts crèdits inclouen condicions que són vagues, inadequades i de vegades fins i tot clarament inviables! El banc només ha copiat instruccions del sol·licitant sense discutir-les? O fins i tot va afegir les seves pròpies condicions inadequades?
El comprador de la mercaderia, el sol·licitant, és la part que dóna les instruccions del banc emissor sobre els termes i condicions del crèdit. Segueix estrictament els termes i condicions rellevants del contracte de venda subjacent? O més aviat desenvolupa nous termes i condicions sense haver-los discutits i pactats amb el venedor, el beneficiari, en primer lloc?
El sol·licitant pot tenir, tret que faci els deures correctament, un altre "problema" relacionat amb el crèdit documentari. El pagament amb el crèdit en aquest compte es farà fins i tot quan les mercaderies importades no compleixin els termes i condicions subjacents del contracte de venda, sempre que compleixin els termes i condicions del crèdit. Per tant, el sol·licitant hauria de pensar per endavant amb qui fa negocis i també amb molta cura sobre quins documents, amb quin contingut, ha de presentar el beneficiari!
Paper de la crèdit documentari
L'article 4 de UCP 600, ICC Regles per a crèdits documentaris, diu: "Un crèdit per la seva naturalesa és una transacció separada de la venda o un altre contracte en què es pugui basar.
Els bancs no estan de cap manera afectats ni vinculats per aquest contracte, fins i tot si s'inclou alguna referència en el crèdit.
A continuació, l'article 5 afegeix: "Els bancs s'ocupen de documents i no de béns, serveis o prestacions als quals es puguin relacionar els documents".
Aquestes dues regles defineixen les característiques principals del crèdit documentari. Han de ser ben entès per totes les parts, no només teòricament, sinó pràcticament.
Les parts que utilitzen el crèdit han de prendre les mesures adequades per assolir l'èxit quan utilitzen el concepte únic crèdit documentari, és a dir, l'obligació de pagament del banc, l'administrador de pagaments de tercers independents, de pagar contra els documents que compleixen.
El beneficiari sap que l'ha de pagar el banc si la presentació de documents compleix encara que hi hagi una disputa relacionada amb el lliurament de la mercaderia amb el sol·licitant. Així, el crèdit li proporciona el concepte "primer els diners" i possiblement "discutir amb el sol·licitant després". Tanmateix, també pot passar que la mercaderia compleixi amb el contracte subjacent, però els documents relacionats presentats sota el crèdit no compleixin els seus termes i condicions i, aleshores, el banc podria rebutjar el pagament. En aquest cas, que el beneficiari hauria d'intentar evitar en la mesura del possible, hauria de "discutir primer" amb el sol·licitant, però sens dubte fora del propi crèdit. Aquest concepte comporta molts avantatges per a les parts interessades (però no per a totes al mateix nivell), però també inconvenients, o millor dir: "reptes".
El principi d'independència del crèdit també l'han d'entendre completament el sol·licitant i els bancs interessats. En efecte, els bancs són independents en l'operació de crèdit, neutrals, tant del sol·licitant com del beneficiari, quan es tracta de decidir si els documents compleixen o no, és a dir, si s'ha de fer el pagament o no.
Per tant, la crèdit documentari planteja molts reptes a les parts interessades, sobretot al beneficiari i al sol·licitant. Correspon a ells negociar les condicions oportunes del crèdit i incorporar-les al corresponent contracte de compravenda. Els documents sol·licitats pel crèdit han de correspondre, en la mesura del possible i adequat, a les obligacions del venedor en relació amb el lliurament i, eventualment, a altres obligacions que tingui en virtut del contracte de compravenda.
Es tracta de documents. Les parts han de conèixer els aspectes rellevants dels documents en qüestió i com actuen en diferents sectors/relacions.
Causa del problema
Nosaltres, banquers, afirmem amb raó que no estem obligats a ser experts en els contractes internacionals de venda, transport, assegurances de càrrega i altres indústries relacionades. Examinem els documents segons els termes i condicions del crèdit i les disposicions aplicables de UCP 600, tot d'acord amb la pràctica bancària estàndard internacional. Aquesta és una regla ben establerta. Així, la manera com un banquer examina una factura, un document de transport, un document d'assegurança, etc. sota la crèdit documentari inevitablement difereix de la manera en què un expert del sector rellevant examinaria el mateix document segons la llei aplicable i/o la pràctica del sector.
El transportista, el transitari, l'assegurador de càrrega, un empleat d'una autoritat estatal, una cambra de comerç, etc. no estan obligats a conèixer les normes i pràctiques dels bancs. I, sobretot, també cal reconèixer el fet que les lleis i pràctiques relacionades amb aquestes indústries rellevants poden diferir d'un país a un altre!
Hi ha una manca important d'estandardització en molts camps comercials internacionals. Els documents emesos per les parts varien significativament, especialment en el context internacional.
I el sol·licitant (comprador) i el venedor (beneficiari)? No són, certament, experts ni en les operacions crèdit documentari, ni en els tràmits de transport internacional, assegurances de càrrega, fitosanitaris, veterinaris, sanitaris, etc.!
Solució
Tanmateix, fins i tot en aquest pati, que inevitablement crea molt espai per a malentesos i errors, es pot jugar amb seguretat. El beneficiari i el sol·licitant han d'entendre les normes de l'empresa en què es troben. Han de parar atenció als detalls. La documentació és una qüestió molt tècnica, i crèdits documentaris es tracta exclusivament dels documents!
El beneficiari (venedor) ha d'apreciar que la seva responsabilitat en virtut del contracte subjacent (al qual es relaciona el crèdit com a realització de la condició de pagament) és en realitat doble: lliurar la mercaderia tal com s'ha pactat, i també presentar els documents conformes sol·licitats. Per tant, és fonamental que el beneficiari s'asseguri que el contracte i el crèdit corresponent especifiquen els documents sol·licitats, inclòs el seu contingut, de manera molt precisa i clara. Per tant, seria clarament conscient de quines són exactament les seves responsabilitats. Si el pagament es realitza mitjançant el crèdit documentari, és fonamental que el beneficiari s'asseguri que pot presentar els documents requerits. Només llavors té dret a ser pagat pel pagador independent: el banc emissor (o el banc confirmador, si n'hi ha).
El sol·licitant (comprador) és, finalment, la part que paga tot això, és a dir, el valor de la mercaderia, les despeses bancàries d'emissió i, possiblement, altres despeses i cost, segons sigui el cas. És del seu millor interès assegurar-se, tant en el contracte de compravenda subjacent com en les seves instruccions per emetre el crèdit, que les condicions relacionades amb els documents requerits són adequades i clares.
Atès que tant el beneficiari com el sol·licitant no són experts en banca internacional, transport internacional, assegurances de càrrega o així, tots dos depenen significativament de banquers, transportistes, transitaris, asseguradores de càrrega i molts altres proveïdors de serveis de tercers. És essencial que només treballin amb persones competents, experimentades, coneixedores i de confiança. Un pot tenir èxit en el comerç exterior (i, de fet, en qualsevol tipus de negoci) a llarg termini només si es col·labora amb bons socis fiables. És molt recomanable tenir en compte la participació de transitaris i corredors d'assegurances amb experiència. És gairebé imprescindible consultar els termes i condicions de l'assegurança internacional de transport i càrrega, en particular, abans de signar el contracte, amb un especialista.
Principals consideracions per al sol·licitant
El sol·licitant, el comprador, certament vol que el pagament del crèdit es faci (que és al seu compte, és clar) només si el venedor, el beneficiari, lliura la mercaderia encarregada, en la qualitat i quantitat pactada, i a temps. En relació a la transacció crèdit documentari, es tracta de demanar els documents adequats que demostrin, en la mesura del possible, l'anterior. El lliurament i altres condicions especificades en el contracte de compravenda s'han de convertir en requisits documentals. El sol·licitant vol que el venedor lliuri la mercaderia segons el termini de lliurament (segons el Incoterms) està d'acord. Per tant, sol·licitarà el document corresponent que acrediti que el beneficiari ha lliurat la mercaderia en compliment del termini de lliurament.
Per exemple, en el cas dels termes F o C, òbviament el document seria un document de transport que acredita la recepció de la mercaderia al lloc de lliurament (lloc d'expedició). En el cas del termini F, el document de transport demostraria que encara s'ha de pagar el transport (Freight Collect), en el cas del termini C, el transport ja s'hauria de pagar (el document de transport acreditarà el transport pagat). El crèdit documentari hauria d'especificar clarament la darrera data d'enviament (o els períodes d'enviament en cas que els enviaments s'hagin de fer fraccionats). A més, el crèdit també ha d'especificar el lloc d'enviament (el lloc de lliurament segons el termini de lliurament), el lloc de destinació, el tipus de document de transport i sobretot com s'ha d'emetre el document de transport.
Els documents de títol, com ara els coneixements d'embarcament o els coneixements d'embarcament multimodals, es poden emetre de manera transferible o en consignació directa. Altres documents de transport, és a dir, albarans, com ara documents de transport per carretera, ferrocarril o aeri, només es poden emetre com a enviats directes, és a dir, mostrant un destinatari designat.
El crèdit ha d'especificar clarament com s'ha d'emetre el document de transport. Si el document s'ha d'enviar directament, s'han d'especificar el nom, l'adreça i possiblement les dades de contacte del destinatari (probablement el mateix sol·licitant). Té sentit sol·licitar el document de transport per mostrar una part notificada, és a dir. la part que ha de ser notificada sobre el lliurament de la mercaderia al lloc de destinació per part del transportista, etc.
Es requereix més habilitats i consciència de les parts per seleccionar i especificar un document adequat en cas de termes E o termes D. Per exemple, en el cas d'EXW, quin seria el document adequat per demanar? Quin document reflecteix exactament el compliment de l'obligació del beneficiari de posar la mercaderia al seu magatzem a disposició del sol·licitant? El requisit del document de transport o del protocol de presa de possessió, òbviament, aniria més enllà de les obligacions/riscos del venedor segons la norma EXW Incoterm 2010. D'altra banda, la llista de lliurament emesa pel propi beneficiari pot no satisfer el sol·licitant. En conseqüència, poden acordar, per exemple, la presentació del document de transport, i si aquest document no està a disposició del beneficiari (ja que la mercaderia no va ser agafada pel transportista designat pel sol·licitant), el beneficiari podria, com a segona opció que permet el crèdit, presentar un certificat d'inspecció emès per un tercer que acrediti que la mercaderia es va posar efectivament a disposició del sol·licitant a temps.
Sens dubte, el sol·licitant vol que el pagament es faci només per la mercaderia adequada tal com s'ha ordenat. De nou, el risc que això no es compleixi, només es pot mitigar mitjançant els termes i condicions adequats de crèdit documentari. Pel que fa a la qualitat de la mercaderia, es pot demanar un certificat d'inspecció o un certificat de qualitat. Però també cal especificar amb precisió el contingut requerit, és a dir, quin mètode d'inspecció s'ha d'aplicar, quin resultat, quina qualitat ha d'acreditar el certificat. No cal dir que també s'ha d'especificar amb precisió l'emissor. El mateix passa amb altres documents que acreditin quantitats (certificats de pes, llistes d'embalatge, etc.), o el compliment de qualsevol altra condició crucial com ara certificats fitosanitaris, de fumigació, veterinaris, sanitaris, d'origen, etc. Si l'Incoterm acordat era CIF o CIF, el sol·licitant hauria d'especificar clarament els riscos coberts i tots els altres aspectes importants del document d'assegurança requerit.
El sol·licitant també ha de ser conscient de les limitacions dels documents. En primer lloc, la responsabilitat i responsabilitat dels emissors de diversos documents està limitada per diverses exempcions de responsabilitat. Un banc segons l'article 34 de UCP 600: “no assumeix cap responsabilitat ni responsabilitat per la forma, la suficiència, l'exactitud, la veracitat, la falsificació o l'efecte legal de qualsevol document, ni per les condicions generals o particulars estipulades en un document o que s'hi superposen; ni assumeix cap responsabilitat o responsabilitat per la descripció, quantitat, pes, qualitat, estat, embalatge, lliurament, valor o existència dels béns, serveis o altres prestacions representades per cap document, ni per la bona fe o els actes o omissions, la solvència, el rendiment o la posició del remitent, el transportista, el transitari, el destinatari o l'assegurador de la mercaderia o qualsevol altra persona."
El risc que els documents no reflecteixin completament la realitat, hi és. Aquest risc es pot reduir significativament tractant només amb els beneficiaris de confiança i demanant els documents emesos per (tercers) fiables.
Principals consideracions per al beneficiari
Els beneficiaris són els que poden patir molt en casos de requisits de crèdit inadequats. Si el crèdit demana un document amb condicions que el beneficiari no pot obtenir al mercat, pot tenir grans problemes.
Per evitar aquesta situació, el beneficiari ha de negociar el contracte de compravenda i els termes i condicions del crèdit amb habilitat i dotat dels coneixements obtinguts d'experts. Qualsevol requisit per a una condició no estàndard i inusual s'ha de consultar i reflexionar a fons. Quan se li aconsella el crèdit, cal tornar a estudiar tots els seus termes i condicions, i assegurar-se que compleixin i siguin assolibles. Potser caldrien noves consultes. Pot ser que calgui una modificació del crèdit. Quan es tracta de l'emissió, pot ser adequat organitzar els esborranys dels documents i passar-los al banquer perquè els examini prèviament.
El beneficiari ha de ser, sobretot, curós amb les condicions relacionades amb el transport, els documents d'assegurança, així com diversos certificats emesos per tercers. Es poden assolir les condicions exigides pel crèdit? A quin preu?
Principals consideracions per al banquer
El paper del banc, el banc emissor i el banc confirmador, si n'hi ha, és el del pagador independent. El banc és, a l'hora de decidir si la presentació compleix o no, independent i neutral, tant del sol·licitant com del beneficiari. Tanmateix, al mateix temps, el banc ha d'ajudar i, de fet, donar suport, amb els seus coneixements i experiència, al seu client. Òbviament, el banc emissor avisaria el sol·licitant i el banc del beneficiari (possiblement el banc confirmador) el beneficiari. Pot ser un acte d'equilibri delicat, és a dir. per ser neutral i solidari! Per aconseguir-ho, el banquer ha de tenir molt coneixements, experiència, la qual cosa condueix a la confiança en si mateix desitjada i necessària.
En conseqüència, el que necessita el banquer és conèixer bé la pràctica bancària estàndard internacional establerta. Un sempre és adherir-se als termes i redactats establerts per evitar arguments. Cal esforçar-se per la claredat de totes les expressions utilitzades.
Conclusió
Fins i tot en una única transacció de comerç exterior hi ha una sèrie de relacions separades, com ara el contracte de compravenda, transport, agència de transport, assegurança de càrrega, crèdit documentari. Tot i que alguns d'ells són legalment independents, estan clarament vinculats entre ells. És necessari que els jugadors dels seus respectius camps s'apropin als altres, expliquin les seves pràctiques i aprenguin dels altres sobre les seves pròpies pràctiques. Amb el temps, l'objectiu hauria de ser crear regles i millors pràctiques estàndard que funcionin en tots els sectors de la indústria.
Pavel Andrle és un entrenador i consultor internacional de finançament del comerç i secretari de la Comissió Bancària de ICC República Txeca. El seu correu electrònic és pa@cmail.cz, web: www.ICC-cr.cz
0 comentaris