Molts països del món islàmic han adoptat elements de la "Xaria" (Dret islàmic) en els seus respectius sistemes legals que regulen les entitats financeres.
I com estan resistint aquesta crisi financera força greu actual?
Bé, fins ara sembla que els va bé, o almenys, al nostre tumultuós món occidental, no hem sentit a parlar de cap banc islàmic amb greus dificultats. Els bancs europeus i americans, que semblaven invulnerables, exemples imponents d'institucions financeres estables i modernes, estan caient, s'ensopeguen o s'aferren desesperadament als plans de rescat recolzats pel govern.
S'han d'utilitzar diners públics per salvar debacles privades? Bé, aquest pot ser un debat millor deixar-lo per a un altre dia.
La pregunta que ens plantejarem avui és per què els països àrabs que han incorporat els principis de la Sharia al seu reglament financer i estan practicant la "banca islàmica" sembla que s'han mantingut al marge de la crisi financera internacional.
Alguns altres principis, més centrats en l'ètica i la conducta moral, com la prohibició de cobrar interessos o d'amagar defectes materials en la venda de mercaderies, encara no diferencien, o no haurien de diferenciar els bancs islàmics dels occidentals. Són més diferències de forma. La llei Sharia prohibeix cobrar o pagar interessos, la qual cosa fa que els bancs islàmics hagin d'aconseguir un resultat equivalent d'altres maneres. Per exemple, en una transacció hipotecaria com la realitzada amb un banc islàmic, només es pot demanar en préstec fins al 80% del valor de la propietat, cosa que és molt diferent en comparació amb alguns dels excessos crediticis dels bancs occidentals dels darrers anys.
I per què només el 80%? Perquè un dels requisits de la Sharia és la prudència a l'hora d'assumir riscos. És així de senzill. A més, el comprador de l'immoble hipotecat és el banc, i el client paga un lloguer mensual (que equivaldria al capital occidental + interessos), i el percentatge de propietat en les transferències de la propietat al client del banc a mesura que segueixi pagant els seus pagaments de lloguer.
Es podria dir que aquest és un sistema complicat, des del nostre punt de vista a l'oest, però en essència és semblant a una operació d'arrendament d'edificis.
Si els bancs islàmics respecten amb diligència aquest sostre de préstec del 80% del valor de la propietat, aquesta és sens dubte una de les raons per les quals la banca islàmica s'ha vist menys afectada per la crisi actual.
Però hi ha més... molt més.
Un altre requisit de la llei Sharia és la impossibilitat de vendre allò que no es posseeix. S'ha de tenir la possessió de l'objecte de la transacció. Aquesta és una altra diferència significativa amb algunes pràctiques del món occidental. Aquest principi senzill condueix a valoracions d'actius adequades.
Un exemple de transaccions intangibles que s'han tornat habituals al món occidental però que estarien prohibides per la llei de la Sharia són les transaccions que impliquen derivats i opcions. Si pago una petita Prima que em concedeix els drets sobre un actiu subjacent, (divises, accions, matèries primeres, etc.) i aleshores puc vendre aquests actius als mercats de futurs, actius que encara no tinc en el meu poder, ja que l'únic que tinc en realitat és el dret a comprar, però encara no he exercit aquest dret.
Aquest tipus de transaccions, segons la llei de la Sharia, seria impossible, perquè estaríem intentant vendre alguna cosa que encara no posseïm.
Tot el que tenim són alguns drets per comprar els actius, però no els actius en si.
Tots sabem que molts fons de cobertura estan treballant sobre aquesta base, i que molts gestors de fons (els dolents) van trobar una manera fàcil de guanyar diners fàcilment mentre les coses anaven bé.
Però al final, vendre allò que encara no es posseeix va en contra de tota lògica i obre la porta a l'especulació, ja que amb una petita quantitat de Diners es pot tancar una transacció amb un valor nominal molt superior.
I així han anat les coses... o millor dit, així van les coses.
Si busquem una resposta a la pregunta inicial d'aquest article, per què la banca islàmica sembla menys afectada per la crisi financera, aquesta és la resposta.
Dues raons senzilles però molt importants:
1) ser prudent en assumir riscos, i
2) no vengueu el que no teniu.
Per al món islàmic, és purament la llei escrita.
Per al món occidental la seva lògica pura.
Malauradament, sembla que l'ambició incommensurable de molts gestors de fons occidentals els ha fet oblidar la lògica.
Potser hauríem de posar la lògica en llei?
0 comentaris