Hi ha una sèrie de problemes crèdit documentari que els usuaris (importadors i exportadors) consideren "problemes bancaris", és a dir, sense rellevància real per a ells. Un d'aquests problemes és la "disponibilitat", és a dir, on i fins quan estigui disponible el crèdit documentari. Aquest és un tema que es discuteix sovint a la comunitat bancària, i després d'aquestes discussions un pot tenir la impressió que només es tracta d'un problema bancari.
Aquestes discussions normalment giraran al voltant de la qüestió de si el banc designat o assessor està "protegit" o no per les regles crèdit documentari, és a dir, si el banc que emet el crèdit documentari té l'obligació independent de pagar o reemborsar el banc assessor o designat.
No obstant això, en aquestes discussions hi ha un element sovint oblidat: és la posició de l'exportador; el beneficiari a la crèdit documentari. El que normalment se li diu a l'exportador és que és important que els documents es facin de manera que compleixin els termes i condicions de la crèdit documentari. Hi ha, però, un altre element –igualment important– i és on i quan presentar els documents –per tal de desencadenar l'obligació del banc emissor– i del banc confirmador –si es confirma el crèdit.
Les regles crèdit documentari (UCP 600) són molt clares en dir que un banc que emet un crèdit documentari està obligat a honorar (és a dir, pagar segons els termes del crèdit) sempre que els documents estipulats es presentin al banc designat o al banc emissor i que constitueixin una presentació conforme.
Ara, per què és tan important? No sempre és el cas que el banc exportador és un "banc nomenat"? No! no és així – el subarticle 6(a) de UCP 600 estableix que un “…crèdit ha d'indicar el banc amb el qual està disponible o si està disponible amb qualsevol banc…”.
Això vol dir, per exemple, que pot estar disponible només amb el banc emissor, i el lloc de caducitat de la crèdit documentari pot ser al banc emissor, és a dir, sovint situat al país de l'importador. Aquesta estructura de la carta de crèdit té dues conseqüències principals des de la perspectiva de l'exportador:
- El banc de l'exportador no està designat per actuar en virtut de la crèdit documentari, és a dir, en la majoria dels casos, aquest banc seria reticent a assumir cap tipus d'obligació, com ara efectuar una liquidació ràpida.
- El risc que el document es perdi (o simplement es retardi) en trànsit abans d'arribar al banc emissor recau en l'exportador.
O dit d'una altra manera: només s'ha fet una presentació formal segons les regles crèdit documentari quan els documents arriben als mostradors del banc emissor on està disponible el crèdit documentari.
La diferència aquí en comparació amb la situació en què el banc de l'exportador està designat per actuar en virtut del crèdit és important.
Aquestes són les diferències clau:
- L'obligació del banc emissor s'"activa" un cop es fa una presentació de compliment al banc designat (i aquest banc accepta, per exemple, enviar els documents al banc emissor), independentment de si aquest banc ha optat per actuar en virtut del crèdit (per exemple, pagar). Això també significa que aquest banc sovint estarà disposat a oferir serveis addicionals com pagar a l'exportador abans d'haver rebut els fons del banc emissor.
- El risc que els documents es perdin o es retardin en el trànsit recau en el banc emissor (suposant que s'hagi fet una presentació conforme).
Per això és molt important que l'exportador comprovi acuradament el crèdit documentari per determinar amb quin banc està disponible i quan i on caduca.
També cal tenir en compte que un ".. crèdit disponible amb un banc designat també està disponible amb el banc emissor", és a dir, que el beneficiari sempre té l'opció de presentar els documents directament al banc emissor. Aquesta opció només s'utilitza rarament, però pot ser convenient quan, per exemple, el banc designat està tancat per motius de força major. En aquest cas, és important tenir en compte que els documents han d'estar encara al banc emissor en els terminis establerts pel crèdit o abans.
Per acabar això, compartiré amb vosaltres un cas real que no és diferent de molts crèdits documentaris que s'emet avui:
En aquest cas, el crèdit s'ha estructurat de manera que els documents es puguin lliurar a un banc de la Xina. No obstant això, cap banc de la Xina està designat per actuar amb aquest crèdit, ja que només està disponible amb el banc emissor a Itàlia. Aquesta estructura no s'ajusta a la UCP 600 i pot ser etiquetada com "ambigua".
Tanmateix, aquesta estructura pot funcionar bé en molts casos, però des del punt de vista de l'exportador, és important observar que no s'ha fet cap presentació formal quan els documents es lliuren a la Xina, fins i tot quan aquest lliurament és oportú. Així, per exemple, quan els documents es perden en trànsit entre el banc a la Xina i el banc a Itàlia, aquest risc recau en l'exportador.
En conseqüència, abans d'acceptar aquest crèdit documentari, l'exportador hauria de considerar acuradament els elements de risc (addicionals) implicats i decidir si està disposat o no a acceptar aquests riscos.
0 comentaris