Com a banquer comercial actiu amb seu a Bahrain, un pròsper centre comercial i d'inversió a l'Orient Mitjà, la meva activitat de banca comercial m'involucra diàriament amb la banca convencional i islàmica.
Sovint és una sorpresa per a molts banquers i comerciants saber que al Departament finançament del comerç de molts bancs islàmics s'emeten regularment contragaranties a favor de corresponsals estrangers subjectes a la URDG.
Un molt respectat Cap de Compliment de la Sharia d'un important banc islàmic subscriu l'opinió que no hi ha res a la URDG que, directament o indirectament, estigui en conflicte amb les disposicions dels principis de la Sharia.
El fet és que la URDG es pot aplicar a les garanties emeses pels bancs islàmics.
En realitat, la majoria de les garanties bancàries islàmiques són semblants a les de les convencionals en la mesura que són transaccions tant no finançades com amb comissions, és a dir, no impliquen el pagament d'interessos ni Riba, el terme islàmic per a interessos. Les pràctiques de les garanties convencionals i les garanties de la banca islàmica són similars, excepte en la mesura que la transacció subjacent i el propòsit de la garantia són vitals per a un banc islàmic.
La transacció subjacent no hauria de tenir una finalitat expressament prohibida per la Sharia, per exemple, per a una activitat especulativa o una transacció relacionada amb la importació/exportació de béns o documents que cobreixin activitats il·legals prohibides per l'Islam, ni amb la finalitat de sol·licitar un préstec basat en interessos.
La banca islàmica desanima l'abús dels instruments d'una garantia o crèdits documentaris i defensa l'equitat, defensant els principis d'equitat per a totes les parts implicades. Desaconsella les "convocacions injustes" de garanties, principi no diferent del que recull l'article 20 de la URDG 458, que demana la declaració d'incompliment del beneficiari per protegir el principal i per dissuadir-lo de fer una convocatòria injusta.
La naturalesa independent de les garanties es reconeix formalment en la banca islàmica. Per exemple, la norma 8.6 de l'AAOIFI (Accounting and Auditing Organisation for Islamic Financial Institutions), relativa a les garanties de tercers, destaca el principi d'independència i autonomia de la «promesa», és a dir, la garantia, respecte del «contracte». Aquest principi es recull en el subarticle 2 (b) de les URDG 458 i en l'article 4 de les UCP 600: les garanties o els crèdits són operacions separades dels contractes en què es puguin basar.
El meu propi país, Bahrain i, de fet, la major part de l'Orient Mitjà encara està en auge i l'ús de garanties per al comerç, els contractes d'inversió i la construcció experimenta un cicle creixent.
Contràriament a la creença que hi ha lleis obligatòries a la majoria dels països de l'Orient Mitjà que exigeixen que els beneficiaris, inclosos els ministeris i les organitzacions governamentals, exigeixin que les garanties al seu favor s'emetin de manera indefinida, és a dir, sense una data de caducitat o un esdeveniment de caducitat, el fet és que no hi ha aquests requisits legals.
D'acord amb la Llei comercial de Bahrain i segons les opinions que hem rebut d'alguns bancs dels països del CCG, no es pot demanar una garantia després de la seva expiració. A més, la devolució de la garantia per part del beneficiari equival a la seva extinció. No obstant això, si un beneficiari d'una garantia es dirigeix al banc emissor per ampliar la validesa de la garantia o, com a alternativa, per pagar, el banc emissor està obligat a "prorrogar o pagar", sempre que el beneficiari s'hagi adreçat a l'emissor dins de la vigència de la garantia, és a dir, abans de la data de caducitat de la garantia o l'esdeveniment de caducitat. En aquest sentit, les lleis no són diferents de les disposicions pertinents de URDG.
En conclusió, les regles URDG 458 s'han tornat populars i s'han utilitzat freqüentment per a les garanties a l'Orient Mitjà. Com a membre del grup de redacció de ICC en la revisió de la URDG 758, puc verificar que les noves regles tindran una bona acollida tant dins dels cercles de la banca convencional com islàmica a l'Orient Mitjà.
Pradeep Taneja és membre de la Comissió Bancaria ICC i del Grup de Redacció URDG. És president del fòrum ICC Bahrain finançament del comerç i cap de finançament del comerç a la divisió de banca transaccional amb BBK (Bank of Bahrain and Kuwait), Manama, Bahrain. Aquest article es va publicar a la publicació ICC DCInsight edició d'abril-juny de 208. Les opinions expressades aquí són pròpies.
0 comentaris