Fa molt de temps, quan era molt jove, vaig aprendre a volar en un petit aeròdrom de Menorca, una illa del mar Mediterrani. Si bé a l'estiu el temps sempre era esplendorós i es podia gaudir de volar des de l'alba fins a la posta de sol, la situació era ben diferent a les curtes tardes d'hivern quan els núvols foscos i un fort vent local, anomenat "Tramontana", va destrossar les nostres joves il·lusions sobre posar-nos darrere dels comandaments del nostre petit avió i mirar des d'uns centenars de metres més amunt, la vida quotidiana dels nostres compatriotes. Recordo que quan els estudiants pilots es van reunir a l'hangar maleint la capa de núvols foscos, el nostre instructor de vol, un home amb milers d'hores d'experiència de vol, ens va mirar i va dir amb un somriure: "Animeu-vos! Damunt dels núvols foscos, hi ha un cel blau brillant..."
Més tard, durant la meva vida, quan em van sorgir algunes circumstàncies desfavorables o qualsevol tipus de problema, sempre vaig recordar les paraules del meu instructor i això em va ajudar a trobar una sortida al problema. Actualment, diversos països europeus pateixen una crisi econòmica i financera de proporcions monumentals; milers de petites empreses estan desapareixent perquè l'escassetat de crèdit dels bancs amb problemes no els permet continuar amb el seu negoci; l'atur està arribant a nivells inacceptables per a comunitats acostumades a una manera còmoda de viure els polítics es veuen desbordats pels esdeveniments i no poden fer més que intentar aturar els cops de la borsa; tothom mira al Banc Central Europeu, amb l'esperança de trobar una solució per aturar la llarga llista de països que necessiten ser rescatats urgentment.
Grècia va ser la primera a requerir ajuda, seguida recentment per Irlanda. No obstant això, les crisis econòmiques no són noves als mercats internacionals; apareixen periòdicament després de períodes de ràpida expansió creditícia que generen bombolles no suportades per l'economia real o després de situacions dramàtiques que van trencar les polítiques monetàries dels països Potser la crisi econòmica més coneguda és la que va seguir al final de la Primera Guerra Mundial, el 1918. La majoria de les economies europees s'havien contret -la d'Alemanya i França en un 30 per cent, la Gran Bretanya en menys d'un 5 per cent-, ja que els homes i el capital es van desaprofitar, les fàbriques es van desviar per produir armes i el bestiar es va sacrificar.
Per satisfer les necessitats financeres de la guerra, els governs d'Europa havien gastat uns 200.000 milions de dòlars, consumint gairebé la meitat del PIB de la seva nació en destrucció mútua. Els bancs centrals dels països bel·ligerants van augmentar l'oferta monetària i van incórrer en grans deutes, principalment concedits pels bancs dels Estats Units.
Després del Tractat de Versalles, Alemanya es va veure obligada a indemnitzar els països vencedors, és a dir, França, Anglaterra, Bèlgica, Itàlia i els Estats Units d'Amèrica, amb una xifra sorprenent de 269.000 milions de marcs d'or, equivalents a 100.000 tones d'or pur, el que seria avui uns 778.000 milions de dòlars.
Com a conseqüència d'aquesta pesada càrrega, l'Alemanya derrotada va caure en una profunda recessió econòmica: hiperinflació; disturbis i vagues; inestabilitat política; canvi continu de governs, alguns d'ells en el càrrec només una setmana; era “una mena de bogeria”. Per part del vencedor, les coses no anaven gaire millor; tant els governs francès com el britànic van intentar renegociar els deutes contrets amb els bancs nord-americans, exposant que aquests han patit la càrrega més gran tant en vides com en destrucció d'actius, mentre que els Estats Units només es van unir a la guerra cap al final del conflicte.
El panorama general era espectacular, amb l'espectre d'una altra guerra a l'horitzó. Fins i tot en circumstàncies tan difícils, el factor humà va aparèixer. Quatre homes, cadascun cap del Banc Central del seu país, van assumir la tasca de reorganitzar la situació econòmica: Montagu Norman, Banc d'Anglaterra; Benjamin Strong, Banc de la Reserva Federal; Emile Moreau, Banque de France; i Hjalmar Schacht, del Reichsbank, van poder posar en vigor el “Pla Dawes”, anomenat així després de Charles Dawes, banquer de Chicago que va encapçalar la delegació dels EUA a la Comissió de Reparacions, i, amb el suport de nous préstecs dels bancs nord-americans, va estabilitzar les economies europees. Norman i Strong eren bons amics i van passar unes vacances junts a la Riviera francesa, on van dissenyar les línies principals del projecte i es van presentar, primer a Hjalmar Schacht i després a Emile Moreau. Només a través de l'enfocament personal, no a través de negociacions diplomàtiques, van arribar a un acord. La crisi que ens enfrontem avui és ben diferent.
Si preguntem a un grup d'experts quins són els orígens d'aquesta crisi, obtindrem diverses respostes:
- una expansió econòmica impulsada per un excés d'optimisme i un fort augment de la presa de riscos;
- una forta demanda de mercaderies que va iniciar un procés especulatiu que va quedar desconnectat de l'economia real; riscos financers sistèmics amb una supervisió inadequada que va permetre una expansió insostenible del crèdit; etc.
Nous jugadors importants es van unir al joc: la Xina s'ha convertit en el major exportador del món i la segona economia del món, superant el Japó; Els països en desenvolupament representen ara el 37% del comerç mundial i, a més, tenen aproximadament dos terços de les reserves mundials de divises; El Brasil, Sud-àfrica i l'Índia s'han convertit en grans actors de l'activitat d'inversió estrangera directa; etc.
Altres polítiques estan jugant el seu paper en el comerç mundial: la ronda de Doha es troba en una situació d'estancament (potser a causa de la dificultat d'adoptar reformes relacionades amb la competència, el comerç i la inversió, així com les qüestions agrícoles). Sembla que la situació econòmica és pitjor que mai. No és veritat! Les xifres publicades en conferències recents i estudis de comerç global han mostrat l'inici d'un gir en el comerç mundial.
El nombre de transaccions als bancs comercials de tot el món ha començat a créixer després d'una caiguda de dos anys. En una enquesta de més de 5 milions de transaccions estudiades pel registre ICC per defecte, només es van registrar 1.100 incompliments que reflecteixen la naturalesa inherentment més segura del comerç per sobre d'altres transaccions financeres bancàries. Amb una mica d'optimisme i molta imaginació trobarem la sortida d'aquesta crisi. Tingueu en compte el pensament del meu vell instructor: … "allà dalt, per sobre de tots aquests núvols foscos, hi ha un cel blau brillant".
0 comentaris